Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/19

Ab tu, orgullós, son front cenyit ornava
 lo primer campeó
qu'en lo cim almenat de l'Alcazaba
clavà d'Iberia lo triomfant penó;
y destruhint reductes y trinxeres,
y rompent d'esquadrons les línies feres,
com diadema d'honor de varons forts,
sols han cobert tos plechs de burda llana
 en la terra africana
los caps honrats de vencedors ò morts.
¡Be per l'almet de nostra Catalunya!
¡Be per eix Geni Català qu'empunya
fulminadora espasa en la batalla
 com romà semi-deu!
¡Be per eix pit qu'a proba de metralla,
com si cobert estés ab dura malla,
passa la mort lliscant pel demunt seu!
¡Benhaja l'Adalit d'exes mesnades
 de catalans lleons
qu'ab llurs invictes testes llorejades
y ennoblit llur escut de nous blassons,
retornan de les platges abrasades,
sepulcre del poder d'altres nacions!

Tornàu, tornàu, vers fills de la victoria;
 ja, radioses de gloria,