en voladores naus brillan de lluny
vostres gorres vermelles
rogejant a pilots com les roselles
que matisan los blats en l'ardent juny.
Ja arriban, ja: son ells, los que partiren
per venjar de la Patria l'afront greu:
son vot sagrat cumpliren,
sent lo terror dels enemichs de Deu...
Los bronzes sants al belicós s'unescan
ab magestuós ressò;
antorxes resplandescan
que tornan la nit dia;
pugen al cel los himnes d'alegría
de la patria ovació...
pera rebre als titans fills de ma terra,
llamps temuts de la guerra,
ab los vensuts piadosos,
successors victoriosos
d'Entences y Rogers;
als qu'impacienta Catalunya espera
com mare verdadera,
ab endolat vestit y esplendent manto,
plens los seus ulls de llanto
y les mans de llorers.
Matrones, acudiu; acudiu, nines:
dels immortals guerrers
cubrin ab flors les roges barretines,
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat revisada.
