Aquesta pàgina ha estat revisada.
que semblan ricbs fermalls de coralines
ò movedisses branques de rosers.
Mes ¡ay! no tornan tots: ¡tristes matrones
les que rebràn eix cop dintre son cor!
¡les qu'ab xiprer tindràn que fer corones
pera'ls fills desditxats de llur amor!
¡Ay, dòna sens ventura
la que, esperant abrassos de ternura
d'un sér idolatrat,
sols rebrà desolada
la gorra ensangrentada
com un preciós y fúnebre llegat!
Callàu, callàu; los càntichs d'alegría
ja no més pot sentir l'ànima mía;
ja sols entono fúnebres acorts;
y mentres qu'en la roja barretina
dels hèroes vius s'ostentan llors frondosos,
jo alsaré al cel mil himnes fervorosos
per que ab palmes divines
Deu premi concedesca als hèroes morts.
1860
