Aquesta pàgina ha estat revisada.
Allí, trista, esmortuhida
com aucellet sense sol,
tot li falta a ma existencia,
tot, fins salut y consol.
Aquí so rica, tan rica,
que ningú pot serho més;
so tan rica d'alegría
que del món no envejo rès.
Y aquesta santa alegría
es filla de mon conort.
La verdadera riquesa
es conformarse ab la sòrt.
¡Oh riquesa verdadera!
gents del camp, germans amats,
ab ella Deu als cors dona
totes les felicitats.
1862
