rà qui llegexi tan sols les capdals poesies Ana, madre de Samuel, y ¡Pobres niños expósitos! composició que la Casa de Maternitat de Barcelona, pera la que fou escrita, deuría tenir gravada en lletres d'or en el pòrtich de sa entrada.
Feta aquesta lleugerissima però imprescindible pinzellada retrospectiva, passèm a dir quelcom de les poesíes, ò mellor dit, de la poesía d'aquest llibre. Y la veritat es que jo, ab tota la forsa de la meva voluntat, no'n podré pas fer la feyna que voldría. Enfront d'aqueix aplech de fulls blanchs centrats per una columna de lletres, els meus ulls no hi poden llegir lo qu'expressan.
Al fullejarlo, les meves mans tremolan com si axequessin la tapa d'una urna ahont s'hi guardan les venerables recordanses qu'enclouen una època, una vida, les sagrades y íntimes manifestacions d'un sentiment...
Al obrir el llibre, me sobtan «La creu del terme» y «La verdadera riquesa.» Jo'n voldria anotar la bellesa de les imatges, la placidesa que respiran, l'amor a la humanitat que'n sobressurt de cada un dels seus versos; però, per sobre de ses qualitats, m'imposa'l recort d'esser les primeres poesíes saborejades per mi en llengua catalana, y que vaig llegir, per vèureles firmades ab lo mateix nom que duya estampat aquell Beso maternal que ab tan fonda emoció fruhía en les planes de El libro de las niñas qu'aleshores jo passava al Colegi.
Fullejo... y tot seguit me trobo ab La roja barretina.
No cal esforsarse gayre pera parlar com se mereix d'aquest model de poesía èpica; mes, per dessobre de l'enlayrada brillantesa de sos conceptes y de la valentia de sa dicció, se'm presenta'l foll esclat d'entusiasme patri, que'l retorn dels volun-
