«La batuda de les olives», tan educadores com «La lley d'amor», tan sutilment enjogassades com «Castes espines».
D'aquesta delectansa de nobles ensenyanses me'n ve a treure l'hermosa poesía «Allà dalt», sentidíssim crit que la solitut y'ls sofriments de la vida arrancaren a aquella ánima apesarada; y'ls versos
fou un temps qu'ab foll deliri
va mon front de llors cenyir;
sens que ningú se'n esmenti
viure puch ara ò morir,
me fan estremèxer com si sentís sobre'l meu front la calda rohentor d'aquelles llàgrimes…
Avenso... avenso... Ara es «Mon derrer viatge», cristallina dèu de tendres y ingènues intimitats; de fè sens dubtes ni vacilacions, que la ferventa poetissa's complau en refermar en la derrera poesía del volum, titolada «Ofrena», escrita pera la festa que'ls poetes catalans dedicaren a la Verge de Montserrat ab motiu del Milenari, y que, junt a la mestra estimada, vaig sentir llegida a la llum de les teyeres y en mitx dels sorollosos aplaudiments que retrunyían per les punxagudes crestes d'aquells cims venerats…
Després… després la buydor… l'anyoransa… un silenci de vint anys, qu'ha vingut a interrompre'l present llibre, reflexo potent d'un'ànima que, a través de les evolucions del temps, segueix essent exemple y ressò de la recta y sensata dòna catalana, tan justa y hermosament cantada per ella en les planes d'aquest volum.
Dolors Monserdà de Macià.
