Aquesta pàgina ha estat revisada.
a tots els cors amichs fóra besant,
y sense veu ni mots los cantaría
com una mare canta a sos infants,
per condormir sos mals y ses quimeres
que sé que son tan grans!
per condormir a l'ombra de mes ales
tants de corets cansats
y esser l'encens del encenser que puja
fins al cèl ses pregaries y sos plants.
Axò'm diuen avuy les oliveres
de retorsudes soques, y els penyals
y les boyres que passen, les ruxades
y els arbres gotetjants.
Ja sabs per qu'es que gòs amb l'hivernada,
per qu'es que avuy la cant:
per que'l remor del vent y de pluja
desperta en mí remors molt més vibrants,
que no poden contarse, com l'arena,
que no poden midarse, com la mar!...
Valldemosa, 1902.
