Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dijous Sant
Per les voltes del temple gegantines,
per finestrals y arcades plens d'encant,
passen ecos secrets de veus divines
que pe'l silenci diuen: «Dia Sant!»
Les llanties y candeles, qu'una a una
escampen dins les ombres sa claror,
devant l'Hostia, més blanca que la lluna,
tremolen consumintse de tristor.
Y entren estols de gent tota endolada
que se postra devant el Monument,
y de los cors s'axeca la volada
de l'oració que munta al firmament.