Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/105

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.






 Dijous Sant


 Per les voltes del temple gegantines,
per finestrals y arcades plens d'encant,
passen ecos secrets de veus divines
que pe'l silenci diuen: «Dia Sant!»

 Les llanties y candeles, qu'una a una
escampen dins les ombres sa claror,
devant l'Hostia, més blanca que la lluna,
tremolen consumintse de tristor.

 Y entren estols de gent tota endolada
que se postra devant el Monument,
y de los cors s'axeca la volada
de l'oració que munta al firmament.