Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/111

dins les naus desertes en que tot reposa.
 Tos raigs hi devallen,
de mística lira semblants a les cordes;
 y els Sants y les Verges
y els Angels del temple pareix que hi revolen;
 pareix que ferintles
remuguen y canten cansons sense notes.

 Amb dolsa peresa
els claustres bellíssims dels convents revoltes,
 brodant sense agulles
per la fosca terra columnes y mostres.
 Per les gelosíes
entres dins les cel·les qu'habiten les monjes;
 sols tu saps si vetlen,
sols tus saps si resen, mediten o dormen,
 quant lenta llenegues
per los vells Sants Cristos, per los llibres d'hores
 y piadosa beses
de les disciplines les nuades cordes...
 Tu saps el desfici
amb que, ja adormides, somriuen o ploren...

 ¡Oh tu, reyna blanca!
¡oh mágica llum que sens ales voles!
 els ulls te segueixen
d'aqueix cel fondíssim allá per la volta,
 com els Reys seguiren
en mitj de les ombres l'estel de la cova;