Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y voltant dins el llit, per mí esclamava:
 — ¡Ditxós qui pot dormir!
¡Ditxós qui no'l combaten les quimeres
 que'm desvetlen a mí,
qui fa son camí dret, sense volteres,
sens girâ'l ulls al poble d'on partí!
Que'ls qui enrera no dexa recordances,
ni sent del desterrat les anyorances,
ni enveja may les ales del voltor,
ni escolta el cant del bosch ni de les ones,
a-n aquest no'l desvetlen papayones,
 ni fosca ni claror.

Axí tornaré jo; no vull fer gloses
que llúen un instant y's tornen fum;
y si en mí volatetjen com abeyes,
per no sentir son etciser rum-rum
me taparé depressa les oreyes
y el cor estojaré, les ales closes,
perqu'es el cor un papayó de llum!
 Seré com el moret de la figuera
qui mort de sòn y fart de badayera,
baix l'arbre plé de fruyta s'allargá:
una figa caigué damunt sa galta,
 qu'una figa may falta
a-n aquell qui té manco merexera,
y per no bellugarse, no'n menjá.
 ¿Devía tenir l'ánima malalta