Aquesta pàgina ha estat revisada.
Me revolten com ses fuyes
qu'amb sa pols axeca es vent:
vénen a esser ses despuyes
de l'arbre del pensament.
Les deix fer, que remoretjen
si volen remoretjar:
¡son tants qui rossinyoletjen
y sols no saben cantar!
Bones y xerèques gloses
fan un texit y un embuy
com ses espines y roses
qu'han brostat d'un meteix uy.
¿Qu'he de glosar?... ¿ses passades
dels aucells en primavera,
o ses flors que's son badades
aquest Maig dins so'n Cladera?
¿ses formigues afanyoses
que traginen grans de blat
y que aquí son tan goloses
que les me trob dins es plat?
¿o bé ses rates-pinyades
que se solen aficâ
¡grandíssimes malcriades!
sense dir ¿poren entrâ?
