Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¿o s'esbart de cadarneres
y pinsans y verderols
qui mos dexen ses cireres
sense res més qu'es pinyol?

 Per una que ja está farta
de lo qu'han dit tants y tants,
res més pesat qu'una carta
farcida de consonants.

 Acabem. Ja es sol no enlluerna;
trèu tu es cap per damunt Graci,
armada d'una llanterna;
que per poca llum que fassi,

 jo, també un poch enfilada,
t'afinaré desd'aquí:
mos enviam una besada
que's senta des puig Tomí,
y llavors, tasca acabada,
cadascú s'en va a dormî.

 So'n Cladera — Maig, 1904.