Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 UN CUPIDÓ
 (A una atlota que volía esser monja)

 Pareix qu'está d'humô aquest cara fina,
¡y amb a quina malicia mira y riu!
¡Bé fas d'allunyart'en; que si t'afina,
te despara, te fer,.. y adiós monjiu!

 * * *

 A LA MAR

 Misteriosa, mudable, bella, immensa,
bramula o remoretja, canta o crida,
les ombres reflecteix, la llum intensa...
 ¡La mar es com la vida!

 * * *

 ¡AY, AY, L'AMOR!
 (A sa meua amiga C.O.)
 La jove somía, que du sòn enrera:
s'hi arramba una estona l'amor falaguera
 com un papayó;
 li canta y l'engronsa,
 y llavors li enfonsa
 son dardell traidô!

Jo tench una amiga gentil com aquesta,
 que ja li fan por,
 ¡una por feresta,
 ses aletes d'or!