Aquesta pàgina ha estat revisada.
quant xerrussa amb elles
tot amorosit,
ben petit, petit.
Y sent l'esperansa
ballar dins son cor:
¡que ball, si no's cansa;
que's badi la flor!
que tot dia avansa,
tota llum se mor.
Filla de l'altura,
néta del costé,
si ma mare es dura,
forta som també...
Si tens amargura,
la t'esvahiré.
Sol passâ esclenxada
ben ranet de mí;
olora esglayada
y fa son camí,
com a nuvolada
qu'empeny el garbí.
Quant pas l'alegría,
l'encorralaré;
qu'entorn de sa vía
arreu brostaré,
y amb la flaire mía
la t'enviaré...
T'embadaliré!
