Aquesta pàgina ha estat revisada.
les canten per balls y festes
jovensanes y fadrins.
Més colorides y fresques
que poncelles de roser;
saboroses com a bresques,
fines just flors d'ametler.
De les qu'exhalen aromes
de mata y de romaní
y qu'amb l'ombre de les comes
tenen la llum del matí:
«Ara es hora, coret meu,
de plorâ y de fé combat,
ja que t'ets enamorat
de lo que may será teu.
¡Què de pena pas y call,
d'ensá que no us veig, mon bé!
m'en pren com al formigué
qui crema devall, devall.
Una vida, dues vides,
¿quantes vides teniu vos?
Vos teniu la meua vida
y la vida de tots dos!»
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
