Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo'ls escolt, tota corpresa,
a tantes gentils cansons:
dins tal mayna de bellesa
vuy cercar inspiracions.
Son poesíes-poncelles;
trèuen els claus del dolor,
com un temps les oronelles
les espines del Senyor.
En faré de rioleres,
de pererós cantussòl,
dels joves demunt les eres
tots colrats per l'ardent sòl.
També es un'era la vida,
també hi cantussam amb veu
qu'un cop s'adorm, s'altre crida...
¡també hi batem ben arreu!
De segadores y espigues
y el truy gojós del segar,
figueraleres y figues,
festes y balls del vermar.
Del retorn de les felsíes
en acostarse l'estiu,
del cantet y piularíes
dels teuladers com fan niu.
Dels embats que remoretjen
amb dolcesa de suspir,
com a veus qui cantussetjen
y no sé que'm volen dir.
