Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/159

 Y sense sentir l'esquella
ni'l bèl del perdut anyell,
ell vel·la pensant amb ella,
y ella dorm, somiant amb ell.
 Y tots dormen: els missatjes
entre paya; els carboners
entre penyes y brancatjes;
dins carros els traginers:
 carros que fins alt de rama,
roden giscant, poch a poch;
de qualcun penja una cama
qu'engronsa cada sodroch;
 y en llarguíssimes fileres,
dexant forta olor de pí,
van per blanques carreteres
ahon fins la pols par dormî.
 Contaré com cau l'oliva
per la terra sense pols,
y com tan agra y aspriva
se fon llavò en bàlsam dols.
 Les cuhidores dispostes
y canta qui cantarás,
emprenen viaranys y costes
amb el paneret al bras;
 y p'els remoguts terrossos
per estols solen venir.
¡També en trobam, y de grossos,
els qui no anam a cuhir!