Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_165_crop).jpg){kind=small}
Tribut
a la bona memoria de Na Emilia Sureda
Cor tan ple de simpatía
que n'anaves escampant,
tot absort dins un encant
de somnis de poesía;
dolç esperit consirós
qui, mirant les orenelles,
volíes volar com elles
per dins l'espay lluminós;
pobre sér qu'en viu desfici,
devall ton riure amatent,
d'un ideal descontent
portaves l'intern dilici;
cap al suprem més enllá
ja prengueres la volada:
la prengueres tan sobtada
que ni un adeu comportá.
