Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lires de tu conegudes
ara te donen l'adeu,
posantlo del llahut teu
entre les cordes rompudes.
Rompudes ¡ay! per la mort,
pe'l bon afecte lligades,
eixes cordes delicades
guardarán el teu recort.
Sobre ton buyt qui'ns endola
ta lira aquí romandrá,
y vibrará... vibrará
al ayre del temps qui vola.
Així parlarás, ausent,
als qui't guarden anyorança
y't donen en l'esperança
l'a reveure del creyent.
Així ton cant sentirá
més gent que no'l coneixía,
y ta dolça simpatía
per més cors s'escampará.
Miquel Costa y Llobera
