Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/171

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.







 Morí jove.


 Veig encara en els seus ulls
aquell dols encensament
del qui sent
com un eco de murmulls
que parlen interiorment.

 No sentía les ramors
de llaors
que sonaven al costat
de sa gentil jovenesa;
no mirava sa bellesa
en l'espill de vanitat;
mes, avansant per la vida,
duya en el mirall del cor
reflectida
la bellesa qui no mor.