Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/173

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 ¡Oh campinyes odorants,
oh trets de la pagesía
que cobráreu en els cants
de la musa, vida nova;
montanyes y conradissos,
clars de lluna, degotissos
de la cova;
colrades espigoleres
que un jorn la véreu passar,
al ballar
entre el polsim de les eres;
camins, ombres y dresseres
que coneixeu sa pejtada!...
l'heu perduda
aquella veu estil·lada,
que deixant la llengua apresa
per amor de la viscuda,
glosá la
vida pagesa,
quant eixa parla, beguda
en la llet de l'infantesa,
com un crit,
despertá la poesía
que dormía
al fons de son esperit.

 ★ ★ ★

 Morí jove, dolorós
privilegi dels electes;
mes, espirituals afectes
fan un nimbe piadós