Jo no t'he poguda donar la besada de despedida, y mon cor s'es escruxit al rebre la nova fatal que com un llamp de veu esquerdada l'ha ferit de plê, dexantli la senyal per tota la vida. Jo no aufegaré el teu recort dins el brugit y les rialles: res d'axò m'aconhorta, y allá ahont n'hi ha, sempre m'hi trob esterna. Ton recort será ab mí; y dins la pau y quietut de ma cambra, malavetjant a encobehir aquesta soledat que m'ha tocada per companyía, t'enviaré flors y garlandes d'aquelles que brosten en les regions de l'esperit y vessen son perfum més allá de la fossa. Axí, ab les bones inspiracions que tu m'obtengues, establirem una nova comunicació, fins y tant que nos retrobem altra volta, per escoltar el cántich, no ja d'aquesta lira terrenal que venturosament ens acoblá, sinó l'himne d'harmonía eterna que canta la gloria de Deu tres voltes sant...
¡Quin retorn y quina arribada a-n aquesta ciutat, ahont ja no't trobaré!...
La derrera vegada que hi vaig venir per uns quants dies, feya poch qu'eres tornada de França. ¡Que de coses me contares, y com m'obrires el teu cor, en les estones de dolsa intimidat! No'n teníes prou encara, d'haverme escrit cada dia, quant eres allá lluny.
