Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_181_crop).jpg){kind=small}
Visió nocturna.
Allá en la nit bruna,
quant guaita callada
la lluna, y entela
la fonda estelada,
envía a la tomba
hont dorms, dolça ullada.
La lluna no es morta!
es la bona fada
de vesta llustrosa
y trena argentada.
L'alta creu de pedra
besa, reposada,
tota amorosida,
tota constristada.
Ella se recorda
que bé l'has cantada!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
