en nasqué el pensament d'aplegar y recullir lo més preuat y més d'estimar de tot quant, aquí baix, ella dexava: l'èco y ressò del séu pensament; el delicat aroma de la seua ánima apassionada y bona; les vibracions tristes y alegres del séu esperit; les veus disperses dels seus plers y turments, suspirs anyoradissos, dolceses y amargors, melancolies y esperances.
Ella el somiava y el fantasiava devegades a-n aquest llibret, que may havía d'arribar a veure: que no havía de servir, com ara servirá, sinó per renovar el dol y les recordances que'ns duga el primer aniversari de la mort d'aquella amabilíssima criatura que —talment com la filadora fila que filarás va omplint sa fuada, —cantant cantant y glosa qui glosa, amorosidament el componía.
Ella la se forjava y la'm comunicava, a l'íntima ilusió (que prest o tart congríen tots els qui hi prenen gust de versetjar) de veure reunides y acoblades dins un bell volumet, aquestes emanacions espirituals, aquestes veus y estremiments de l'ánima: espansions y batechs del cor, que dins cadascuna hi té estojada la recordansa d'un bell jorn delitós, d'un punt d'alegría y esplay, d'una nit de desvetlament, d'un hora solitaria y negra de funestidal y desfici…
Y afectada com era de tot lo bell y primorós, havía presa quimera d'enjoyarlo amb fineses decoratives de les que l'Art moderna sab aplicar a l'ornamentació dels llibres de poesía. En veure
