Li bastá guaytar dins sí metexa, a dins els replechs més íntims del séu cor, per treure'n accents d'agradosa sinceritat, que vessa, a broll seguit, de les seues poesíes.
Elles servexen per dexar ben perfilada, a-n els ulls de qualsevol lector fí y entenent, la semblansa poètica de l'autora, que no ofereix complicacions ombrívoles ni foschs amagatays; sinó que's mostra diáfana, transparent, com assoleyat gorch d'aygua estil·lada.
va dirne d'en Emilia el més jovensá dels seus amichs, retratantla feelment, d'un cop de ploma. Sería difícil de trobar un altre mot que ab tanta justesa y veritat significás quí era ella.
Admiradora a cor ubèrt de les belleses naturals d'aquest recó de mon, les va cantar sovint, y may s'en associava dels inefables atractius qu'oferexen. Valldemossa, So'n Cladera, aquella alegre caseta de Porto-Pí, voltada d'arbres y de flors, su' ran de mar, li eren estatge delitós; y allá hi trobava, no sols esplay y examplitut de vida, sinó ademés, tal volta, reconfortant serenitat, pau y agombol de tribulacions de l'esperit, de que en aquest baix mon, casi may s'alliberen les ánimes bones y escullides.
Si no's pogué sustrèure a la desditxa humana d'entreveure ideáls may realisats, y sentía el desconhort d'aspiracions sempre incumplides, varen esserli compensació d'aquelles amargors els més
