Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.






 Cansó de les altures


 Si vas com jo enderrer de llum més pura,
 si t'acuba aquest baf.
dexem la malaltissa polsaguera
 dels calitjosos plans.
Pujem, pujem plegats a l'alta serra
 hon tot es bell y sá,
hon s'estenen pe'ls tronchs les barbarelles,
 les eures pe'ls cimals.
No temis los reclaus ni les caygudes
 per l'aspre penyalar:
la terra allà no embruta ni es fangosa,
 la pols no puja tant.
Y quan l'ombra s'estenga y l'estelada
 comenci a espiretjar,