Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/34

demunt la terra dura y sanitosa,
 devall l'espès brancam,
¡quin bon dormir, ma vida, que hi faría!
 ¡quin sò tan reposat,
fins que la piuladissa matinera
 y el picarol llunyá
y el marruquetj de los coloms selvatjes,
 dolçament arribás!...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
També amb dolces paraules, vida meua,
 te vull marruquetjar,
y del gentil pollar a l'ombra fresca,
 a l'hora que'l sol bat,
los ulls dins los teus ulls, te cantaría
 cansons d'enamorar:
cansons jamay sentides, may apreses,
 cansons que ningú sab
y en l'aire van surant com a tonades
 del bosch o de la mar!,..
Com l'aygo de la font que gota a gota
 en l'ombra's va escolant,
axí la vida, dolsa, passaría,
 axí s'escolará...
Y quant s'alsin los vents y la tempesta
 arribi gemegant,
tot estimbant per los negrenchs abismes
 los arbres y el rocam,
y esqueix el llamp les poderoses soques,