Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/35

 los abrinats cimals,
esbarts y remolins de seques fulles
 veurem giravoltar
que s'encalsen, s'apleguen, se separen,
 sense aturarse may...
com s'esbarría y cau y giravolta
 el pobre cor humá.

Veurem l'aygo qui cau, negant la terra,
 les comes y los plans,
amollarse en torrents desde l'altura
 amb esglayosos salts.
Veurem abaix la mar y l'aspra costa,
 la costa d'intèns blau.
Jo vull mirar les ones com s'en vénen,
 vull creure com s'en van,
tot engronsant les combatudes barques
 de blanquinós velam,
negretjant dins la blanca sabonera,
 amb la maror lluytant.
Mirarem com s'axequen, com s'afonen
 y's tornen adressar;
sentirem els gemechs de sos cordatjes,
 els cruxits del fustam,
els espantosos crits dels qui naufreguen
 batuts pe'l temporal.
L'ona gegant s'en vé; los embolica,
 contra'ls esculls los bat...