Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Com fadrina la terra s'enjoyava
desplegant a-n el sol vives colors,
y el sol embadalit li retornava
torrentades de vida y resplandors.

 Tot quiet y en repòs: no més sentía
passar, com un embat entorn de mí,
poètica remor que s'espargía
per les ombres tranquiles del jardí.

 Grans esbarts falaguers de papallones
arribaren de cop en gran estol:
veníen a fileres com les ones,
esmelt finíssim llustrejant el sol.

 Semblava qu'en brollaven de la terra,
qu'en queyen dels niguls a milenars...
En nerviosa inquietut y dolsa guerra,
tremolant com les fulles dels pollars,

besaven les floretes, les poncelles
que s'obríen al sol d'aquell matí;
mes les fresques tan sols, no més les belles,
les qu'alsaven ben alt el capet fi.

 Jo mirantles vaig dir: ¡Quantes vegades,
seguint d'inquieta vida'l volateig,
correm també, les ales desplegades,
derrera un fals y fugitiu llambreig!