Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/39

 Just com vosaltres, papallons d'un dia,
batega'l cor ses ales de colors,
cercant la bella flor qu'ahir naxía
y qu'avuy sequen vents abrusadors.

 De bades l'harpa d'or de la natura
sa poderosa veu nos fa sentir,
y'ls estels cada nit allà en l'altura
nos mostren en silenci el ver camí.

 No vull segar del món les sementeres
hon la fauç sempre talla engans novells:
vull anar entre mates y falgueres
escoltant les passades dels aucells.

 Vull fer la vida sana y reposada
que fa'l carboneret dins l'auzinà,
mentres l'idea, com l'aucell alada,
just el fum de la sitja pujará.

 Y lluny axí dels plers y la fortuna,
seré lliure entre'ls arbres com el vent,
y sols el curs del sol y de la lluna
m'assaciará'ls ulls y el pensament.

 M'adormiré al ressò de les esquelles
y a la dolsa tonada del fabiol,
y desclouré gojosa les parpelles
quant dauri ma finestra un raig de sol.