Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 En aquella hora incerta y misteriosa
en que la nit comensa y mor el día
¡llavors sí que'm semblaves més hermosa,
llavors sí qu'era gran ta sinfonía!

 Quant per ta fosca immensidat deserta
estenía la lluna son mantell,
en claredat tan vaga y tan incerta
com la ruta insegura d'un vaxell,

 com reina que recobra son imperi,
desplegaves llavors tes maravelles
y en tòns més trists, en ritmes de misteri
entonaves ton cant a les estreslles.

 Y tes ones anaven y veníen
com velles naus que sens timó navegan
y tan promte les calmes les sitíen,
com les baten los vents y les rossegan.

 T'he vista en tempestats desenfrenades
revexinar tes ones enfurides
per envestir valentes, desbocades,
y abatre dins el fons vaxells y vides.

 ¡Llavors sí qu'ets sublim, atronadora,
llavors sí qu'es ferest, immens ton crit...
Y quan te veig axí, del mon senyora,
t'admira amb fort esglay mon esperit!