Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.






 Recordances


 A la memoria de la meua amiga
 del cor,
Na Pepeta Pons.



 Dins aquella boirina lluminosa
del temps ja llunyedá de l'infantesa
ton recort, dolsa amiga, se destría
com llantia del altar a dins l'iglesia.

 ¡Com no t'he d'anyorar, si érem germanes
d'esperit y de cor!... si de ninetes
agermanades sempre, compartirem
un meteix joch y una meteixa feyna!

 Tu, plena de bon seny y delicada,
desbaratada jo y de vida plena,
entremesclares amb mon jochs de nina
uns altres jochs que fan sentir y aprendre.