Aquesta pàgina ha estat revisada.
hauría obrat millor, y amb més coratge
pujaría ara amb tu la costa dreta!
Perque es aspra la costa, y son fexugues
les penes si un tot sol les du a l'esquena;
¡y es tan consolador qu'una má amiga
mos ajut amb l'esfors de sa tendresa!
Quinze anys no més tenía quant morires,
y lo que en tu perdía no vaig sebre:
era jo'l pinotell que tu empeltares
y que tardana ha trèt la pinya vera.
Y ara son fruyt no té una má que'l culla,
y cau ubèrt y sech entre l'herbesca;
els caminants qui passen el trepitjen...
y just té per amichs sol y serena.
Valldemossa, Setembre, 1898.
