Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Dos ciris que cremen junts
devant la metexa imatge,
com a símbols d'una idea,
com a espires d'una flama.

 Dos suspirs sortint d'un cor,
dos ¡ays! amb que'l dol s'esplaya,
dos aucells d'un meteix niu...
Axò son les nostres ánimes.

 Abril — 1893.