Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y los gemechs y crits dels qui naufreguen
escamp, de la maror ab l'etern clam.

 Mes no sempre ma veu es esquerdada;
també li fas cansons al amor pur,
y si a mon pas ressona una tonada,
per escoltarla, mos alens atur.

 Dolsos perfums escamp y sons d'esquelles
per les valls fondes en la fonda nit,
y hi remoreig baxet mes cantarelles
com infantó qui parla condormit.

 Jo sé tots els secrets; escolt les coses
que's diuen a l'orella'l estimats,
y en silenci los bes ses boques closes,
sos lluminosos ulls enamorats.

 Volatejant devall per dins les mines,
a-n els suats miners donant consol,
y cant y folg y rich amb les fadrines
y sos cabells embuy y acaragol.

 Quant clou la sòn, al vespre, ses pipelles
y els còssos purs demunt els llits abat,
vol callant, y no's ponen les cabrelles
com ja cant entre'ls pins lo qu'han somiat.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·