Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y com la flor que'l sol besa
sap lo qu'es llum y calor,
sap tot cor lo qu'es tristesa,
lo qu'es pler, lo qu'es amor.
Es estranya mescladissa
de ventura y de dissort:
sempre vola, sempre frissa,
may té sossech ni conhort:
Y sempre inquieta y en guerra,
com la flama que va y vé,
té la gloria y té la terra,
la mort y la vida té:
ja xalesta, ja entristida,
com la vida y com la mar,
com la mar y... com la vida
que's sent y no's pot contar.
Fugitiu com l'oronella,
com la lluna somiador:
dolç y encès com la roella,
com la llum encisador.
Y té l'aspror de la serra
y l'agombol de la llar;
es com l'aire que, a la terra,
s'es mester per alenar.
