Aquesta pàgina ha estat revisada.
IV
Sent en l'olor dels pins més fortalesa
com més el sol ardent los pot besar;
y pens qu'amor es sol que crema y besa,
y qu'el cor té perfum, com el pinar.
V
Tal com l'escorxada auzina
que poch a poquet se mor,
defalleix qualque fadrina
que porta escorxat el cor.
VI
Ella te va mirar, tu la mirares:
¿va esser mirar de pau, mirar de guerra?
¿Per què quant alsá'ls ulls tu'ls acalares?
¿o es qu'ella mirá'l cèl y tu la terra?
VII
Ets la penya marina que valenta
s'alsa entre mar y cèl com un altar,
y jo l'ona harmoniosa y transparenta
que gemegant d'amor la vé a besar.