Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿No't ronda 'el cervell l'idea pura
com la sanch per les venes del valent?
¿y en el fons del teu cor, de roca dura,
no s'hi bada la flor del sentiment?
¿Arribará a vinclar ta fortalesa
l'onada minadora de l'amor,
com dels penyals roega la duresa
el sempitern batut de la maror?
¡Ah, sí! Com a l'escull de la marina
l'envest y brufa y tapa l'alta mar
dantli saba y olor de saladina,
¡axí l'ona d'amor t'ha de negar!
VIII
¿Qui es l'home de ciencia que'm diría
per què fa estrays distints el foch d'amor,
y per què, quant pensam amb aquell día,
tu'l recordes ab goig y jo ab dolor?
IX
Si afalagava un temps la meva oreya
la remor de ta veu, tal aleteig
me pegava el coret, que casi queya:
y ara te sent com que sentî una abeya;
