Pàgina:Poesies (1885).djvu/112

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


¡Oh santa nit de Deu,
Qui'l nou misteri teu
 Descubriria?
Les dones d' oració
No saben tal visió
 Que'ls anuncia.

Si no 'ls ho diu el cel
Tal volta 'l cor fehel
 Les ho diria...
¡Ah! 'l cor be les ho diu
Tot ressonant festiu:
 ¡Ave, Maria!






Un dissapte bell d'Abril, 

En que 'l Puig se coroná
Prou ne guardan dins el cor
Les tres dones penitents
Fentne festa tot seguit
Fentne festa 'ls ha passat
Ja dissapte torna esser,
Ja s'en puja de la vall
Lluny y fondo lo ressò

— fou la nit clara

— de lluminaria.
— la recordansa
— de la montanya.
— (ditxosa octava)
— una setmana.
— vé l'hora baxa...
— encatifada
— de la campana: