Pàgina:Poesies (1885).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Poncella la véyam
Fer feyna resant;
Sens pare ni mare
La véyam plorar.
Pobreta, descalsa,
Trescava la vall;
Rosari no'n duya
(Que tot li mancá);
Mes ella, ab floretes
Ó fulles del camp,
Les Ave-Maries
Anava contant.
Llavors amoroses
Les veus de la vall,
Tan bé com sabiam,
Li déyam tot baix:
 Salve, floreta
 De lliri blanch!


Torments ¡ay! per ella
L'infern apromtá,
Visions espantoses
Y negres alarbs.
Allá dins les penyes
D'horrible barranch,
Dimonis llansaren
Son còs virginal;
Mes si ella clamava,
Venian los Sants: