Pàgina:Poesies (1885).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LA VALL



 Jo sé una vall llunyana,
Amagada en lo cor de l'alta serra:
 Tot temps fresca y galana,
Coberta de verdor está sa terra.

 Tant si de neu blanquejan
Los puigs, com si los colran soleyades,
 Tot l'any hi remorejan
Les fonts entre murteres perfumades.

 Ja may la veu febrosa,
La remor que s'axeca de la vila
 Rompé la misteriosa
Quietut que reina dins la vall tranquila.