Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—¡No 'n tocarás, ni un de sol!
¡Es ta mare, que t' ho mana!—

— Pero ¿per qué los voleu,
sí may d' ells n' heu de fer paga?
¡Vos morireu, mare meva,
tot sol en lo món deixantme!—

— Mes tu ¡no serás soldat!
¡Per la quinta, te 'ls guardava!
Y tot dihent eixos mots
á Jesús entregá l' ánima.

Octubre de 1885.