Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


¿Déch, de mon desditxat fill,
oblidar lo crim qu' espanta,
y posar mon honrat ceptre
en ses mans ensangrentades?...
¿Caldrá aixecar dos poders? .. .
¿Caldrá partir l' heretatge?...
¡Ay dólç somni de ma vida!
¡Ay unitat desitjada!
¿Per qué afanyarm' pera ferte
si habia de troçejarte!!—

Aixís lo compte 's planyia,
de son sitial alçantse,
y obrint gótica finestra
vers lo cel los ulls girava.
Espargits eran los núvols,
flamejanta l' estelada,
y en l' espay que lliure 's veya
enfront sa mateixa cambra,
dos estéls de gran brillor
ben atançats l' un de l' altre,
entre tots gran pas s' obrian
y en vers l' orient avançavan ;
mes ¡ay! que celistia roja
n' era lo solch de son rastre!
Mal entés va ser peñ compte,
l' avís que 'l cel li donava,
lo roig color de la sanch,