Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ab mon pare una vegada
essent nin hi som estat.
—
—¿Essent nin, quant ja lletjiu
el llibre de l’esperiencia?
N’hi ha molta de diferencia;
més que d’un mort á un viu,
de lo que era á lo que ara ês.
L’altre dia de pagês
era una bastida vella
ab una clastra esfondrada
que no podia alsar xella,
al costat d’una capella
casi del tot esbuchada.
—¡Caspi, caspi!
El Sen Perins té rahó.
Tothom que’n pasava deya
aqueix lloch no té senyor.
—
—Ara’n té. L'altra setmana
dins Miramar vaitx esser,
y allá hi viuría jo apler
tot un any de bona gana.
¡Deu bó! No’m deixeu morir
que no n’haja vist la fi
