Aquesta pàgina ha estat revisada.
—¡No será tant! ¡Quin jovent
corre, Senyor, ’vuy en día!
Res vol que miracle sía.
Ja no sou Omnipotent.
Si haguesseu com jo parlat
un vespre dins Trinidat
ab En Juan de Deu, pot ser
que no hi fesseu tant d’obstacle.
¡Quin prodigi més sensê
de Sor Tomás! ¡Quin miracle!
Jo ho he vist. Ben cert y vê.
—¡Caspi, caspi!
Si no’us ha de sebre greu
contaumos axó que véreu,
Sen Perins, den Juan de Deu.
—
—Jo’l vaitx tractar que vivía
dins la contrada mateixa
de Miramar, y va neixe
que els peus ben redons tenía.
Quant els tres anys va cumplir
dins Son Termens li sortí
plena de gloria y en lá
la Beata Sor Catalina,
els dos peus li va tocá,
li digué: «Juanet, camina,»
