Aquesta pàgina ha estat revisada.
No vol que ningú l’alab.
Es un senyor tan modest,
tan sabi en l’escriure y llest,
com alts son los séus llinatges.
Molt tractable, molt formal,
honrat á carta cabal,
y de tan bons arrambatges
que ni á les pedres fa mal.
—¡Caspi, caspi!
Sen Perins. Si ho sap tothom,
noltros de aquesta persona
també volêm sebre’l nom.
—
—¡Son nom!... No’l dich. Ell no vol
que sápiga la esquerra má
el bé que la dreta fá.
—Digaulo’m á mí tot-sol
á l’orella; y vos promet
guardarvos un bon secret.
—Perdonau. Dirlo no puch.
—¿Y á mí me direu que no?
—Vos m’apurau l’amo’n Lluch.
—Feysho per Deu...—L’Arxiduch
d’Austria, Don Lluis Salvador.
—¡Caspi, caspi!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
