Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
que s'está corcant,
vaja á la flamada
que si res trobau
que ho tocaren ètichs,
ronyosos ó orats,
el foch ben depressa
tot ho cremará.
Un lluquet encenen
la hi posan su baix;
ja prenen les boves
els verduchs y els rams;
ja esclafeix la teya,
gran flama veitx ja
tan alta que arriba
als terrats més alts.
Els veynats s'assèuen
per lo séu voltant,
y els joves fent rotlos
comensan els balls.
Flamades, flamades,
de Sant Sebastiá,
que el foch purifica
els ayres mal sans.
Ja vé la comparsa
de Mestre Tomás.
