Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/255

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Flamada ja fan
el punt y les randes
de la més malcap.
Per llevá la flama
ja hi cauen cent mans,
ja hi pegan grapades,
qualcú en terra cau.
La gent s'alborota
cridant: —¿Que es estat?
—No res, no res, (diuen)
quatre flochs cremats.—
Tot es bulla y rialles,
y Mestre Tomas
que veu que la cosa
comensa á anar mal,
fa senya ab un siulo,
y aquells menestrals
aplegan y fujan.
A cercar s'en van
noves fogateres
per altres costats.
 Flamades, flamades,
de Sant Sebastiá,
que els ayres netetjan
y encenen les sanchs.