Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
A millons d'espires
capamunt pujant
pareixen estrelles
del cel estirat.
Una espira es queda
demunt un llenyam
de la gran volada
del casat veynat.
Allá còva y troba
esca per cremar,
mentres que les joves
segueixen ballant.
Les velles ja becan,
els nins fan badays,
y un d'ells quant al ayre
axeca el seu cap
veu que la teulada
flamada ja fa.
Les cases se creman;
crida aquell infant,
y totes les rialles
ja s'han acabat.
Els homos s'enfilan
á aturá aquell maitx,
les dones porugues
cauen en desmay.
Qui fa calaguala.
