Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Qui va á fer tocar
foch á n'en Figuera.
Qui cerca destrals.
Qui aparella jarres.
Qui estira els pouals.
Qui crida:—Duys aygo,
duys aygo aquí dalt.—
Qui de la flamada
el foch va escampant
perque més no prenga.
Ningú que's fa sap.
Compareixen bombes,
s'apaga el llenyam,
y la fosca torna
per tot á reynar,
deixant dins les cases
vestits esquinsats,
molts de tests de jarra,
basses y homitat,
moltes teules trossos,
y molts de forats;
y al carré una taca
de carbó y de fanch.
 Flamades, flamades,
de Sant Sebastiá,
que encenen les cases
y encenen les sanchs.